Frases en anglès per viatjar: per què una mica ja ho canvia tot

Pots viatjar per Londres, Dublín o Edimburg amb quatre paraules mal dites, el traductor del mòbil i molta gesticulació. Molta gent ho fa. Però saber unes quantes frases en anglès per viatjar canvia el viatge d’una manera que no t’imagines fins que ho proves. I no només als països de parla anglesa: l’anglès és la llengua pont per demanar ajuda a Amsterdam, a Praga o a Tòquio. Aquí tens què canvia, situacions reals i quinze frases que et convé dur apreses.

Què canvia quan parles una mica la llengua?

La gent et respon d’una altra manera

Començar amb un Hi, excuse me amable en lloc d’assenyalar en silenci marca el to de tota la conversa. Als països anglosaxons la cortesia té molt pes: please, thank you i sorry surten a cada frase. Si les fas servir, et tractaran com un convidat, no com un turista més.

T’allunyes del circuit turístic

En un pub de poble a Irlanda o en una casa de turisme rural a Gal·les, ningú no et parlarà en castellà. Unes quantes frases en anglès són les que et permetran preguntar quin plat recomanen o com s’arriba a aquella platja que no surt a les guies.

Entens què passa al teu voltant

Avisos, rètols, cartes de restaurant i anuncis per megafonia deixen de ser decoració. T’assabentes que el tren ha canviat d’andana abans que tothom surti corrent.

Resols problemes amb menys estrès

Una maleta perduda, un enllaç que has perdut, una visita a la farmàcia: són situacions estressants en qualsevol llengua, i força menys si pots explicar-te tu mateix.

Situacions reals de viatge (i què dir)

A l’hotel. Hi, I’ve got a booking under the name Puig. Segurament et diran Can I see your passport, please?

Al pub. Al Regne Unit i a Irlanda, sovint es demana a la barra i es paga al moment: A pint of lager and a lemonade, please. Per a més detalls, mira com demanar en anglès en una cafeteria o un restaurant.

Preguntar el camí. Excuse me, how do I get to the station? Fixa’t en straight on (tot recte), on the left (a l’esquerra) i on the right (a la dreta).

A la farmàcia. I need something for a headache. Al Regne Unit, la farmàcia sovint és el chemist’s o està dins d’un supermercat.

Quan no ho entens. Sorry, could you speak a bit more slowly? és, probablement, la frase més útil que aprendràs.

15 frases bàsiques en anglès per viatjar

Uns quants consells per fer-les servir:

• Vigila sorry i excuse me. Excuse me serveix per cridar l’atenció o demanar pas; sorry per disculpar-te o quan no has sentit bé. Els britànics diuen sorry constantment, fins i tot quan algú els trepitja a ells.
• No t’obsessionis amb l’accent. L’important és que s’entenguin les paraules clau. Parla una mica més a poc a poc del que creus que cal.
• Aprèn els números de l’1 al 100. Preus, hores, andanes i habitacions en depenen. Les 100 paraules més útils en anglès són un bon pas següent.

Anglès britànic o americà: importa?

Les frases de dalt funcionen a tot arreu. Hi ha diferències de vocabulari que et poden sorprendre: el compte és the bill al Regne Unit i the check als Estats Units; els lavabos són toilets a Londres i restroom a Nova York; i el metro és the Underground (o the Tube) a Londres i the subway a Nova York. T’entendran igualment, i sovint els farà gràcia explicar-te la seva paraula.

Quant d’anglès et cal abans de marxar?

Menys del que et penses. Amb les quinze frases d’aquest article, els números i unes quantes paraules de menjar ja notaràs la diferència. Si a més dediques unes setmanes a practicar una mica cada dia abans del viatge, arribaràs a resoldre situacions senzilles amb tranquil·litat. Les lliçons de Parlumi, per exemple, duren uns cinc minuts i permeten escoltar a velocitat normal o lenta, cosa que s’agraeix quan el cambrer parla molt més de pressa que el llibre de text.

El benefici de debò

Parlar una mica la llengua no farà que el viatge sigui perfecte. Continuaràs entenent coses malament, pronunciant paraules a la teva manera i de tant en tant et respondran en castellà. Però tornaràs a casa amb més que fotos: una xerrada amb un taxista, una recomanació de la persona del pub, la sensació d’haver estat en un lloc i no només d’haver-hi passat.