Què li passa al cervell quan aprens un idioma (sense exagerar)

Segur que has llegit titulars com «aprendre idiomes et fa més intel·ligent» o «el bilingüisme evita la demència». Alguns exageren força. Però hi ha recerca interessant de debò sobre què li passa al cervell quan aprens un idioma, i el panorama real és més matisat i, en el fons, més encoratjador. A més, si parles català i castellà des de petit, gran part d’aquesta recerca parla de tu.

El cervell tria idioma tota l’estona

Quan saps més d’una llengua, no les tens guardades en calaixos separats. Els estudis apunten que totes dues estan activades d’alguna manera fins i tot quan només en fas servir una. Mentre parles anglès, el català i el castellà continuen ronronejant de fons, a punt de colar-se.

Això vol dir que el cervell fa una feina petita i constant: triar la paraula de la llengua correcta i frenar les altres. T’ha passat mai que et surti un sí enmig d’una frase en anglès, o que diguis actually pensant que vol dir «actualment»? És aquest sistema en acció, i de tant en tant relliscant.

Molts investigadors pensen que aquest triar i frenar constant és una de les raons per les quals aprendre idiomes s’associa amb certes habilitats mentals.

Aprendre un idioma millora l’atenció?

Alguns estudis indiquen que les persones que fan servir més d’una llengua de manera habitual poden tenir avantatges en certes tasques d’atenció, com centrar-se en la informació important i ignorar les distraccions. La idea és que gestionar dues llengües és un entrenament diari de control.

Cal ser honestos: els resultats no són unànimes. Uns estudis troben avantatges clars, d’altres en troben de petits o cap, i encara es discuteix quina mida tenen i a qui s’apliquen. El que sí que es pot dir és que aprendre i fer servir una llengua és una tasca exigent per a l’atenció, i les tasques exigents solen ser bon exercici.

La memòria: aprendre paraules és fer gimnàs

Aprendre un idioma posa a treballar diversos tipus de memòria alhora:

• La memòria de treball, quan aguantes el principi d’una frase en anglès mentre busques com acabar-la, o recordes que el verb va al final en alemany.
• La memòria a llarg termini, quan guardes milers de paraules, sons i estructures.
• La memòria procedimental, quan la gramàtica es torna automàtica i deixes de pensar si toca do o does.

La bona notícia és que la memòria respon a com practiques. Les sessions curtes i regulars, i intentar recordar activament en lloc de rellegir, s’associen amb una retenció més bona a llarg termini. Per això recomanem aprendre un idioma amb 5 minuts al dia més que no pas fer maratons de tant en tant.

Canviar de tasca i flexibilitat mental

Passar d’una llengua a una altra és una forma de canvi mental. Alguns estudis han relacionat el bilingüisme amb una mica més d’agilitat a l’hora de canviar de tasca o de regla. Un cop més, els resultats varien, i no esperis que una app de llengües et converteixi en un expert en fer deu coses alhora.

Però hi ha una flexibilitat més quotidiana que nota gairebé tothom que aprèn una llengua: et tornes més hàbil a buscar una altra manera de dir les coses quan no saps la paraula. «The thing for opening wine» en lloc de corkscrew. Aquesta creativitat per sortir-te’n també és una habilitat.

Aprendre idiomes protegeix el cervell quan ens fem grans?

Aquí és on els titulars s’emocionen, així que anem amb compte. Els científics parlen de reserva cognitiva per descriure la capacitat del cervell d’afrontar l’envelliment o les lesions. Sembla que es construeix amb activitats estimulants al llarg de la vida: estudiar, una feina exigent, aficions, vida social.

Diversos estudis han trobat que el bilingüisme de tota la vida s’associa amb senyals de més reserva cognitiva, i alguns han suggerit que els símptomes de demència podrien aparèixer més tard en persones que fan servir dues llengües habitualment. Altres estudis no han trobat aquest efecte. Ningú no pot dir honestament que aprendre un idioma prevé la demència.

El que és raonable dir: aprendre una llengua és una activitat rica, exigent i sovint social, exactament el tipus de cosa que se sol recomanar per mantenir la ment activa. És un bon hàbit, no un tractament mèdic.

I si ja ets bilingüe, cal una tercera llengua?

Si has crescut amb català i castellà, ja fas cada dia aquest exercici de triar llengua. Afegir-ne una altra, com l’anglès o el francès, no és repetir el mateix: vol dir sons nous, estructures noves i, sobretot, tornar a sortir de la zona de comoditat. I aquest esforç d’aprendre, més que no pas el nombre de llengües, és el que fa treballar el cap.

Cal ser jove per notar-ho?

No. Molta recerca es fa amb persones que han crescut bilingües, però el cervell continua sent capaç d’aprendre tota la vida. Els adults aprenen diferent dels infants, de manera més conscient i amb més estratègia, però aprenen.

Què ajuda de debò el cervell a aprendre

1. Espaia la pràctica. Una mica cada dia rendeix més que molt un cop per setmana.
2. Posa’t a prova. Intentar recordar una paraula la fixa més que mirar-la.
3. Combina habilitats. Escoltar, parlar, llegir i escriure són camins diferents cap al mateix coneixement.
4. Dona-li sentit. Les paraules lligades a la teva vida s’enganxen més.
5. Dorm. El son sembla que ajuda a consolidar el que has après.
6. Perdona’t els buits. Saltar-te uns dies no esborra res. Si et passa, potser t’ajuda què fer quan perds la ratxa.

Parlumi fa servir diverses d’aquestes idees, com les lliçons curtes, un repàs que et torna les paraules just abans que les oblidis i exercicis que barregen escoltar, escriure i parlar.

En resum

Aprendre un idioma no et donarà superpoders, i la ciència sobre els beneficis a llarg termini encara avança. Però és una activitat exigent, variada i profundament humana que fa treballar l’atenció, la memòria i la flexibilitat cada dia. I, a diferència dels jocs d’entrenament mental, té premi: al final pots parlar amb més gent.