Parlumi
Español
English
Français
Italiano
Português
Deutsch
Nederlands
Svenska
Euskara
Galego
Polski
Suomi
Українська
TürkçePassé composé en francès: quan va amb être i quan amb avoir
El francès és una llengua amable per a qui parla català: vocabulari semblant, pronoms en i y com els nostres en i hi, estructures que s’entenen gairebé sense estudiar. Però hi ha un punt on gairebé tothom ensopega: el passé composé, el temps que fem servir per parlar del passat.
En català, per formar el perfet fem servir sempre el mateix auxiliar: «haver». He menjat, he anat, m’he llevat. En francès, en canvi, hi ha dos auxiliars: avoir (haver) i être (ser). I triar el bo és qüestió d’hàbit.
Primer, un aclariment: quin passat és aquest
El passé composé (j’ai mangé, je suis allé) és el temps que els francesos fan servir a la conversa per explicar el que va passar, tant si és d’avui com si és de fa deu anys. Equival tant al nostre perfet («he menjat») com al passat perifràstic («vaig menjar»):
- Hier, j’ai mangé chez Paul. (Ahir vaig menjar a casa del Paul.)
- Ce matin, j’ai mangé une pomme. (Aquest matí he menjat una poma.)
I vigila un parany: je vais manger no és «vaig menjar», sinó «menjaré» o «ara menjaré». En francès, aller + infinitiu indica futur proper. És exactament el contrari del nostre passat perifràstic.
La majoria de verbs: avoir
La bona notícia és que la gran majoria de verbs fan el passé composé amb avoir, com en català:
- J’ai parlé avec elle. (He parlat amb ella.)
- Nous avons fini le travail. (Hem acabat la feina.)
- Elles ont vu le film. (Han vist la pel·lícula.)
Amb avoir, el participi normalment no canvia: elle a parlé, ils ont parlé.
Els verbs que van amb être
Una petita llista de verbs, molt freqüents, fan el passé composé amb être. Són sobretot verbs de moviment o canvi d’estat:
| Infinitiu | Català | Passé composé |
|---|---|---|
| aller / venir | anar / venir | je suis allé(e) / je suis venu(e) |
| arriver / partir | arribar / marxar | je suis arrivé(e) / je suis parti(e) |
| entrer / sortir | entrar / sortir | je suis entré(e) / je suis sorti(e) |
| monter / descendre | pujar / baixar | je suis monté(e) / je suis descendu(e) |
| naître / mourir | néixer / morir | je suis né(e) / il est mort |
| rester | quedar-se | je suis resté(e) |
| tomber | caure | je suis tombé(e) |
| retourner / rentrer | tornar / tornar a casa | je suis retourné(e) / je suis rentré(e) |
| passer (per un lloc) | passar | je suis passé(e) |
| devenir / revenir | esdevenir / tornar | je suis devenu(e) / je suis revenu(e) |
Molts estudiants els recorden imaginant una casa: entres (entrer), puges (monter), baixes (descendre), surts (sortir), arribes (arriver) i marxes (partir), i al llarg de la vida neixes (naître) i mors (mourir). En anglès també s’ensenya l’acrònim DR & MRS VANDERTRAMP, que recull les inicials d’aquests verbs.
I tots els verbs pronominals
L’altre gran grup que va amb être són els verbs pronominals, els que porten me, te, se... Aquí és on el català enganya més, perquè diem «m’he llevat» amb «haver»:
- Je me suis levé à sept heures. (M’he llevat a les set.)
- Elle s’est trompée. (S’ha equivocat.)
- Nous nous sommes amusés. (Ens hem divertit.)
Mai je m’ai levé: sempre je me suis levé.
La concordança del participi
Amb être, el participi concorda en gènere i nombre amb el subjecte, com un adjectiu:
- Il est parti. / Elle est partie.
- Ils sont partis. / Elles sont parties.
A l’oral, moltes vegades no se sent la diferència (parti i partie sonen igual), però a l’escrit cal posar-la.
Amb avoir, el participi concorda amb el complement directe només si va davant del verb. I aquí tens un avantatge: el català fa una cosa semblant amb els pronoms febles de complement directe. Igual que diem «les he vistes», en francès:
- J’ai vu les photos. (Les fotos van darrere: sense concordança.)
- Je les ai vues. (Les he vistes.)
- Les photos que j’ai prises sont belles. (Les fotos que he fet són boniques.)
Una trampa: quan aquests verbs tenen complement directe
Alguns verbs de la llista (monter, descendre, sortir, rentrer, passer, retourner) canvien a avoir quan porten complement directe:
- Je suis monté au deuxième étage. (He pujat al segon pis.)
- J’ai monté les valises. (He pujat les maletes.)
- Elle est sortie ce soir. (Ha sortit aquest vespre.)
- Elle a sorti le chien. (Ha tret el gos.)
La lògica és clara: si el verb té complement directe, torna a avoir.
Errors típics de qui parla català
- Fer-ho tot amb avoir: no J’ai allé à Paris, sinó Je suis allé à Paris.
- Pronominals amb avoir: no Je m’ai douché, sinó Je me suis douché.
- Oblidar la concordança: no Marie est arrivé, sinó Marie est arrivée.
- Confondre el futur proper amb el passat: Je vais partir = «marxaré», no «vaig marxar».
Com fixar-ho
Aprèn la llista de verbs amb être com un bloc, amb exemples en primera persona que et puguis aplicar: je suis né à Lleida, je suis arrivé hier, je me suis levé tard. Explica en veu alta el teu dia d’ahir en francès: la rutina està plena de verbs pronominals i de moviment.
Al curs de francès de Parlumi, la gramàtica està explicada pensant en qui parla català, i els exercicis per trobar l’error són ideals per entrenar exactament aquest punt. Al cap d’unes setmanes, je me suis levé et sortirà tan natural com «m’he llevat».