Paraules intraduïbles d’Europa i què diuen de cada cultura

Hi ha paraules que no es poden traduir amb una sola paraula. No és que la idea no existeixi en altres llocs; és que una cultura li ha donat prou importància per posar-li nom. Per això les paraules intraduïbles són una finestra petita però molt reveladora a la manera de viure d’un país.

Aquí tens un recorregut per algunes de les més conegudes d’Europa, en les llengües que es poden aprendre a Parlumi.

Suec: fika i lagom

Fika és la pausa per prendre un cafè (o un te) amb alguna cosa dolça, com un kanelbulle (un brioix de canyella), però sobretot en companyia. A la feina, la fika és gairebé sagrada: és el moment de parar, parlar amb els companys i desconnectar. Es pot fer servir com a nom (en fika) i com a verb (ska vi fika?, «fem una fika?»).

Lagom vol dir «la quantitat justa»: ni massa ni massa poc. S’aplica al menjar, a la feina, a la decoració, a la manera de comportar-se. Molts suecs diuen que resumeix un ideal d’equilibri i moderació molt arrelat al país.

Neerlandès: gezelligheid i uitwaaien

Gezelligheid (l’adjectiu és gezellig) és una barreja de confort, bon ambient i companyia agradable. Un cafè petit amb espelmes pot ser gezellig; un sopar amb amics que s’allarga, també; fins i tot una persona pot ser-ho. No és només «acollidor»: té a veure amb el plaer d’estar junts.

Uitwaaien és sortir a passejar enmig del vent, sovint a la platja o al camp, per airejar el cap. En un país pla i ventós, convertir el vent en un remei té tot el sentit del món.

Alemany: Feierabend, Fernweh i Schadenfreude

Feierabend és el moment en què acaba la jornada laboral i comença el temps lliure. Schönen Feierabend! es diu en sortir de la feina, com qui desitja un bon vespre. La paraula reflecteix una separació clara entre treball i vida privada.

Fernweh és l’enyorança de llocs llunyans on no has estat mai: el desig de marxar. És el contrari de Heimweh, l’enyorança de casa.

Schadenfreude és l’alegria pel mal aliè. Tots l’hem sentida alguna vegada (quan qui s’ha colat a la cua acaba a la cua del costat, per exemple). Els alemanys simplement li han posat nom, i és tan útil que l’anglès l’ha adoptada tal qual.

Espanyol: sobremesa

Sobremesa és el temps que es passa a taula després de dinar o sopar, parlant, prenent cafè o una copa, sense pressa per aixecar-se. En català també en diem sobretaula. Que sigui un concepte tan clar diu molt de la importància social dels àpats a la península.

Portuguès: saudade i cafuné

Saudade és probablement la paraula intraduïble més famosa. És una enyorança profunda d’alguna cosa o algú absent, que pot no tornar mai, barrejada amb una certa dolçor del record. És el cor de molta música portuguesa i brasilera, del fado a la bossa nova.

Cafuné, al Brasil, és el gest tendre de passar els dits pels cabells d’algú que estimes. Que hi hagi una paraula específica per a això diu molt de la importància de l’afecte físic.

Italià: dolce far niente i abbiocco

Dolce far niente és, literalment, «el dolç no fer res»: el plaer de descansar sense culpa, de deixar passar el temps. No és mandra, és un art.

Abbiocco és la somnolència que t’agafa després d’un àpat abundant. Si després d’un dinar de diumenge t’has adormit al sofà, ja saps com en diuen els italians.

Francès: flâner i l’esprit de l’escalier

Flâner és passejar sense rumb, pel gust d’observar la ciutat i la gent. El flâneur és una figura clàssica de la cultura parisenca.

L’esprit de l’escalier («l’esperit de l’escala») és quan se t’acut la resposta perfecta... massa tard, quan ja has marxat i baixes l’escala.

Anglès: serendipity

Serendipity és trobar per casualitat una cosa valuosa que no buscaves. Molts descobriments científics i moltes amistats tenen una mica de serendipity.

Català: seny i rauxa

I nosaltres també en tenim. Seny és el sentit comú, la prudència, l’equilibri a l’hora de decidir. I la seva parella inseparable, rauxa, és l’impuls, l’arravatament, la follia creativa. Sovint es diu que la manera de ser catalana oscil·la entre totes dues. També podríem afegir enyorança, que comparteix una part del territori de la saudade.

Taula de repàs

Què ens ensenyen

Aprendre una llengua no és només aprendre paraules noves per a coses que ja coneixem. De vegades és descobrir que existia una idea que no sabies anomenar. Després d’aprendre fika, és fàcil fixar-se més en les pauses compartides; després de Feierabend, potser respectes més el moment de plegar.

Per això, quan estudies un idioma, val la pena aturar-se en aquestes paraules. Diuen més d’una cultura que qualsevol guia de viatge.