Nivells A1, A2, B1, B2, C1 i C2: què vol dir cadascun

«Tinc un B2 d’anglès.» «Demanen un C1 de català.» «Estic fent un A2 de francès.» Les lletres i els números del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) són a tot arreu: ofertes de feina, matrícules universitàries, oposicions. Però què vol dir realment cada nivell? I quant es triga a passar d’un a l’altre?

Què és el Marc europeu

El MECR és una escala que el Consell d’Europa va publicar el 2001 per descriure el domini d’una llengua de manera comuna a tot Europa. La seva gràcia és que no parla de gramàtica ni de llistes de paraules, sinó del que saps fer amb la llengua: entendre, parlar, llegir, escriure, interactuar.

Té sis nivells agrupats en tres blocs:

• A: usuari bàsic (A1 i A2)
• B: usuari independent (B1 i B2)
• C: usuari competent (C1 i C2)

Serveix per a qualsevol llengua: un B1 d’alemany i un B1 de català descriuen la mateixa capacitat. De fet, els certificats oficials de català també fan servir aquesta escala.

A1: les primeres passes

Entens i fas servir expressions quotidianes molt bàsiques. Et pots presentar, dir d’on ets, preguntar a algú on viu i respondre preguntes senzilles, sempre que l’altra persona parli a poc a poc i estigui disposada a ajudar-te.

Exemple: pots omplir un formulari amb el teu nom i adreça, o demanar un cafè i entendre el preu.

A2: el dia a dia més immediat

Ja et pots defensar en situacions habituals: comprar, demanar indicacions, parlar de la teva família, la feina o el lloc on vius amb frases simples. Entens textos curts i previsibles, com un anunci o un menú.

Exemple: pots explicar què vas fer el cap de setmana amb frases curtes, encara que amb errors.

B1: independència

És el nivell on la llengua deixa de ser un exercici i comença a ser una eina. Pots desenvolupar-te en la majoria de situacions d’un viatge, parlar de temes coneguts, explicar experiències, plans i opinions, i entendre les idees principals d’una conversa clara sobre temes habituals.

Exemple: pots explicar l’argument d’una pel·lícula o queixar-te en un hotel perquè l’habitació no està neta.

B2: soltesa

Entens les idees principals de textos complexos, inclosos els temes tècnics del teu camp. Parles amb prou fluïdesa i naturalitat per mantenir una conversa amb parlants nadius sense que cap dels dos faci un esforç exagerat. Pots defensar un punt de vista i argumentar pros i contres.

Exemple: pots participar en una reunió de feina, seguir una sèrie sense subtítols en la teva llengua (encara que se t’escapin coses) i escriure un correu formal ben estructurat.

El B2 és el nivell que més demanen moltes empreses i universitats.

C1: domini eficaç

Entens textos llargs i exigents, i captes significats implícits. T’expresses amb fluïdesa i espontaneïtat, sense haver de buscar les paraules gaire sovint. Fas servir la llengua amb flexibilitat en contextos socials, acadèmics i professionals.

Exemple: pots fer una presentació a la feina, entendre l’humor i les ironies d’una tertúlia o escriure un informe detallat.

C2: mestratge

Entens pràcticament tot el que llegeixes o escoltes. Pots resumir informació de diferents fonts i expressar-te amb gran precisió, distingint matisos fins i tot en situacions complexes. No vol dir parlar com un nadiu, sinó amb una seguretat i precisió molt altes.

Quant temps es triga?

Aquesta és la pregunta del milió i la resposta honesta és: depèn. De la llengua, de les que ja saps, del temps que hi dediques, de quanta exposició tens fora de les classes i de la teva constància.

Com a orientació, algunes institucions que preparen exàmens calculen aproximadament aquestes hores d’aprenentatge guiat, acumulades des de zero:

Pren aquestes xifres com una referència, no com una promesa. Per a qui parla català, l’italià, el francès o el portuguès solen anar més de pressa que l’alemany o el suec, perquè comparteixen molt vocabulari i estructura. I cada nivell costa més que l’anterior: passar de B2 a C1 demana més esforç que passar d’A1 a A2.

Com saber quin nivell tens

• Fes un test de nivell. És una bona manera d’orientar-te abans de començar un curs. A Parlumi, per exemple, pots fer-ne un al principi per no començar des de zero si ja en saps.
• Llegeix els descriptors. El Consell d’Europa publica les taules d’autoavaluació amb frases del tipus «Puc...». Són útils per veure on ets en cada habilitat.
• Presenta’t a un examen oficial si necessites un certificat per a la feina o els estudis.

Tingues en compte que és habitual tenir nivells diferents segons l’habilitat: pots llegir com un B2 i parlar com un B1. És completament normal.

El nivell és un mapa, no una nota

Els nivells serveixen per saber on ets i cap on vas, no per jutjar-te. Més que obsessionar-te amb la lletra, pregunta’t què vols poder fer: entendre sèries, treballar en una empresa internacional, viure a fora. Això et dirà quin nivell necessites, i el camí per arribar-hi es fa, sobretot, amb constància.