Per què el neerlandès és més fàcil del que sembla si saps anglès

El neerlandès té fama de llengua difícil i plena de sons impossibles. Quan veus escrit Scheveningen o sents algú dir gezellig, és normal pensar que no ho aconseguiràs mai. Però si saps anglès, tens molt més terreny guanyat del que sembla. El neerlandès és una de les llengües més properes a l’anglès, i això es nota des del primer dia.

Una família molt propera

L’anglès, el neerlandès i l’alemany són llengües germàniques occidentals, cosines entre si. El neerlandès se situa, d’alguna manera, al mig: comparteix moltíssim vocabulari amb l’anglès i una part de l’estructura amb l’alemany, però amb una gramàtica bastant més senzilla que l’alemanya.

Mira aquestes frases:

Sense haver estudiat mai neerlandès, segurament les has entès gairebé totes.

Vocabulari que ja coneixes

Una part important del vocabulari bàsic s’assembla molt a l’anglès:

• appel (apple), banaan (banana), brood (bread)
• hand (hand), arm (arm), voet (foot)
• zon (sun), wind (wind), winter (winter)
• komen (come), zingen (sing), zwemmen (swim)
• goed (good), nieuw (new), oud (old)

A més, hi ha correspondències de so que, un cop les veus, et permeten endevinar moltes paraules. Per exemple, sovint una d neerlandesa correspon a una th anglesa: denken (think), dank (thank), ding (thing). I la -cht neerlandesa sovint correspon a la -ght anglesa: nacht (night), licht (light), recht (right).

Una gramàtica més amable que l’alemanya

Aquest és el gran avantatge respecte a l’alemany:

• Sense casos a l’ús quotidià. L’article no canvia segons la funció a la frase, com passa en alemany. Queden restes en algunes expressions fetes, però no les has d’aprendre per parlar.
• Només dos articles definits: de i het. De man (l’home), de vrouw (la dona), het huis (la casa). Saber quin toca costa una mica, però són dos, no tres.
• Plurals senzills: gairebé tots acaben en -en o en -s: boeken (llibres), auto’s (cotxes).
• Verbs regulars i previsibles: ik werk, jij werkt, hij werkt, wij werken. Pocs canvis i ben regulars.

El que s’assembla a l’anglès... i el que no

Seria deshonest dir que tot és fàcil. Hi ha tres punts que costen:

1. L’ordre de les paraules. Com l’alemany, el neerlandès posa el verb conjugat en segona posició: Morgen ga ik naar Amsterdam (literalment, «demà vaig jo a Amsterdam»). I a les subordinades, el verb se’n va al final: ...omdat ik naar Amsterdam ga («...perquè jo a Amsterdam vaig»). Requereix pràctica, però és una regla molt constant.

2. La pronunciació. La g i la ch neerlandeses són sons guturals que s’assemblen força a la j castellana de jamón. Si parles castellà, ja saps fer un so molt proper. Les vocals llargues i els diftongs com ui (huis) o ij (mijn) sí que són nous i demanen atenció.

3. Els falsos amics amb l’anglès. Com que s’assemblen tant, n’hi ha uns quants: bellen vol dir trucar per telèfon (no té res a veure amb bell), door vol dir «per» o «a través de» (la porta és deur) i slim vol dir llest, intel·ligent, no pas prim.

Per què et serà útil

Si penses treballar o viure als Països Baixos o a Flandes, el neerlandès et canviarà la vida, encara que molta gent parli anglès. Entendre els avisos, les cartes de l’ajuntament o les converses del cafè de la feina fa que deixis de ser un visitant. I quan intentes parlar en neerlandès, encara que la gent et respongui en anglès, nota l’esforç i l’agraeix.

Com començar amb bon peu

• Aprofita l’anglès conscientment. Quan aprenguis una paraula nova, busca’n la cosina anglesa. Et servirà de ganxo per recordar-la.
• Aprèn cada nom amb el seu article. No memoritzis huis, memoritza het huis.
• Escolta des del primer dia. Els sons s’aprenen escoltant, no llegint.
• Practica l’ordre de les paraules amb frases curtes. Vandaag werk ik thuis (avui treballo a casa) val més que la regla teòrica.

El curs de neerlandès de Parlumi està explicat per a qui parla català i té exercicis d’escoltar a velocitat normal i lenta, ideals per acostumar l’orella a aquests sons nous. Amb l’anglès com a pont, el neerlandès deixa de ser una muntanya i es converteix en un camí que, pas a pas, es pot fer.