18 falsos amics entre el francès i el català que t’enganyaran

El francès és, probablement, la llengua estrangera on qui parla català se sent més a casa. Comparteixen arrel llatina, una bona part del vocabulari i fins i tot coses que el castellà no té, com els pronoms en i hi (en francès, en i y). Però precisament perquè s’assemblen tant, hi ha paraules que semblen idèntiques i volen dir una altra cosa.

Aquests són 18 falsos amics entre el francès i el català que convé conèixer abans que et facin dir el que no volies.

Verbs que semblen iguals

1. Attendre vol dir esperar. «Atendre» algú és s’occuper de o servir. J’attends le bus. (Espero l’autobús.)

2. Entendre vol dir sentir, percebre amb l’orella. «Entendre» en el sentit català és comprendre. Je t’entends mal. (No et sento bé.)

3. Sentir vol dir sobretot fer olor o olorar (i també sentir una sensació), però no sentir un so, que és entendre. Ça sent bon ! (Que bé que fa olor!)

4. Embrasser vol dir fer un petó. Per abraçar, digues serrer dans ses bras o prendre dans ses bras. Il l’a embrassée. (Li va fer un petó.)

5. Marcher vol dir caminar i també funcionar. Marxar, anar-se’n, és partir o s’en aller. Mon téléphone ne marche plus. (El meu telèfon ja no funciona.)

6. Demander vol dir demanar, però també preguntar. El francès no fa la distinció que fem nosaltres: per fer una pregunta també es diu demander. Je lui ai demandé l’heure. (Li vaig preguntar l’hora.)

7. User vol dir desgastar. Usar, fer servir, és utiliser. Per això des chaussures usées són unes sabates gastades.

Noms que porten a confusió

8. La robe és un vestit de dona. La roba en general és les vêtements. Elle porte une robe rouge. (Porta un vestit vermell.)

9. Le costume és un vestit d’home (americana i pantalons) o una disfressa. El costum és l’habitude o la coutume.

10. Le magasin és una botiga. El magatzem és l’entrepôt. Le magasin ferme à 19 heures. (La botiga tanca a les set.)

11. Le vase és un gerro. Un vas d’aigua és un verre d’eau.

12. Le tapis és una catifa. Un tapís és une tapisserie.

13. La mare és una bassa, un estany petit. La mare és la mère. La semblança fa gràcia, però val la pena tenir-la present.

14. La rate és la melsa, l’òrgan. La rata és le rat.

Adjectius i connectors

15. Large vol dir ample. Llarg és long. Une rue large. (Un carrer ample.)

16. Propre vol dir net. També pot voler dir propi, però depèn de la posició: une chambre propre és una habitació neta; ma propre chambre és la meva pròpia habitació.

17. Constipé vol dir restret. Si tens un constipat, en francès estàs enrhumé. Je suis enrhumé. (Estic constipat.)

18. Pourtant vol dir tanmateix, però, així i tot. És el contrari del que sembla: «per tant» és donc o par conséquent. Il est riche, et pourtant il n’est pas heureux. (És ric i, tanmateix, no és feliç.)

Taula de repàs

Per què el francès té tants falsos amics amb el català

Totes dues llengües venen del llatí, però cadascuna ha evolucionat pel seu compte durant més de mil anys. Una mateixa paraula llatina pot haver agafat significats diferents a cada banda dels Pirineus. Attendre i atendre tenen el mateix origen; simplement, en francès ha acabat volent dir «esperar» i en català, «tenir cura de». Saber-ho ajuda a acceptar-ho: no és que el francès sigui capriciós, és que ha fet un altre camí.

Consells pràctics

• Comença pels verbs. Attendre, entendre i marcher surten a totes les converses; són els primers que has de tenir ben apresos.
• Vigila els connectors. Pourtant és especialment traïdor perquè canvia el sentit de tota la frase. Si llegeixes un text i alguna cosa no quadra, mira si n’hi ha cap.
• Aprofita el que sí que és igual. No et tornis desconfiat amb tot: la gran majoria de paraules que s’assemblen volen dir el mateix, i és un avantatge enorme.
• Llegeix i escolta molt. Els falsos amics s’assenten quan els trobes en context una vegada i una altra.

El curs de francès de Parlumi està escrit pensant en qui parla català i t’avisa quan apareix un d’aquests falsos amics. Amb aquesta llista, de moment, ja saps que si un francès et diu je t’attends, no t’està demanant que l’atenguis: t’està esperant.